Per a l’anàlisi lexicomètrica que se’ns
demana fer en aquesta assignatura he escollit el bloc Feministes de Catalunya. Per què? Doncs, perquè, en primer lloc,
volia escollir un bloc que tractés sobre la regió geogràfica en que visc el meu
dia a dia -no diré pas país per tal de no encetar cap debat independentista- i, en
segon lloc, perquè els temes polítics tal i com estan en l’actualitat em podrien
portar-me a dir “burrades” no del tot admissibles en una institució universitària
com en la que ens trobem.
Així doncs -deixant de banda les meves
opinions personals- per a dur a terme a terme aquesta anàlisi vaig decidit
seleccionar la introducció del bloc. “Què fem?” -que crec que ara per ara ha estat actualitzat (beneïda Internet!)- i els sis últims sis posts quees podem trobar a “entrades”. Una vegada obtinguts els resultats, vaig eliminar
totes aquelles entrades que comptaven únicament amb una freqüència d’entre una
i sis repeticions i vaig eliminar, també, les paraules “soroll” –números, verbs
com haver, ser, fer i tenir-, preposicions, conjuncions i articles. Els
resultats obtinguts, donades aquestes premisses, van ser els següents:
Resultats que crec que evidencien que es
tracta d’un bloc d’actualitat, centrat en les dones (la paraula “dones” és la
més emprada, 56 vegades, amb un 18,362 de percentatge) i, més concretament en
aquest moment, en la realitat les dones musulmanes (“burca” es repeteix 14
vegades i “musulmanes” 8 vegades). En una mena de punt i apart, no em puc estar
de dir que “Catalunya” es repeteix 14 vegades; podem preguntar-nos, doncs, si
el feminisme està també impregnat d’una dosi important de política, regional en
aquesta cas. Però aquesta qüestió s’hauria de tractar més a fons en un altres
post, en una altra assignatura, en un altre lloc...
Tot això, és a dir, tot i l’evidència que
es tracta d’un bloc en defensa de les dones, em va cridar fortament l’atenció
el fet que en aquests resultats no aparegués cap terme derivat de feminisme.
Per aquesta raó, vaig fer una selecció de paraules que continguessin *femin* i
aquests van ser els resultats:
Les “feministes” són, doncs, les que
guanyen la batalla, però amb un percentatge relativament poc important en relació a la
resta. Potser, el feminisme no està de moda? Potser, si volem ser feministes,
tot reivindicant el lloc de les dones en la societat actual hem de dissimular?
Ho hem de fer adoptant una postura neutral? Personalment, m’adhereixo a la postura de Paulina
Borsook quan afirma que "Insisteixo a veure i descriure el món en tota la
seva gamma no binària de matisos; com moltes persones amb temperament artístic
o intel·lectual, vull sobretot fer la meva feina pel meu compte, escoltant la
veu interior i no estar lluitant en batalletes ideològiques amb els meus
superiors" (pàg. 27).
BIBLIOGRAFIA:
- MARTÍ
ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.
Silvia, per posar una mica d'humor, diré que m'ha fet molta gràcia veure com la segona paraula més utilitzada en un blog feminista és NO.
ResponEliminaM'abstindré de la broma fàcil... jeje. A la introducció evitaves el debat polític i jo evitaré el debat de gènere.
Salut!
Andreu.
Hey, Andreu!
ResponEliminaTens tota la raó. De fet, quan vaig eliminar les paraules “soroll” vaig deixar a propòsit “sí” (amb accent) i “no”, ja que la gran diferència de freqüència entre totes dues em va semblar digne de menció. Però..., és clar, en eliminar aquelles paraules amb sis repeticions o menys els “sí” van desaparèixer i..., doncs, em vaig oblidar... (si els punts suspensius parlessin...).
Curiosament a la meva anàlisi lexicomètrica el "NO" va ser una de les paraules que vaig buscar, i evidentment va ser una de les que es repetia més. Segurament deu ser degut a tants anys de negació del reconeixement de la dona, que fa que fins i tot ens quedi ancorat en el nostre inconscient. Haurem de canviar aquest "NO" per un "SÍ".
ResponElimina